dimarts, 30 de juny de 2009

S'acaba el curs!

S'acaba el curs nois! i amb les llagrimetes als ulls, d'emoció i recança ens acomiadem fins el curs vinent.

La festa de comiat ha estat molt emotiva (i molt calurosa!)... gràcies als qui heu pogut venir-hi!

M'ha agradat poder-vos regalar el DVD del concert de final de curs i una petita orla de record d'aquest curs 2008-09.

Recordeu que tenim concert el 7 de febrer de 2010! :)

Una abraçada i molt bon estiu a tots!!!

Olympia

dimecres, 3 de juny de 2009

Un concert rodó!


Dimarts 2 de juny... passades les 8 del vespre els nervis afloren rera les cortines del Centre Cultural. Tothom apunt? vaig preguntant a banda i banda de l'escenari. Tot apunt: el públic espera, els cantaires estan col.locats esperant la senyal, els presentadors agafen els micros i surten a donar la benvinguda a tothom.

Sortim a l'escenari amb un tema especial: "No dudaría" d'Antonio Flores. Hem preparat una escenografia especial per donar a la cançó tot el seu sentit més poderós. Volem que la música faci arribar el missatge a cada butaca de la sala. Jo que estic dirigint des de baix veig entrar convençuts i orgullosos els cantaires i tinc la certesa de que tot sortirà bé. L'energia que desprenen és fantàstica, la seguretat i la il.lusió a flor de pell... la música sona i fem la nostra "bombolla" particular, ens traslladem al nostre món de música, de màgia. A la tornada el públic ens acompanya amb les seves palmes... quin "feedback" d'energia tan tremenda! la cançó continua amb una brillantor encara més gran!... acabem de cantar i els aplaudiments sorollosos inunden la sala, però la música continua... es trenquen les paraules negatives, la ràbia, l'odi i la guerra... i s'alcen ben amunt, entre la lluentor dels focos l'amor, la sensibilitat, els somriures, la fe ... i jo m'emociono tant que si no fos perquè encara ens queden 4 cançons em posaria a plorar allà mateix! sou fantàstics nois!

Començar així de bé ens dona més força encara i Vois sur ton chemin sona amb una afinació i una impostació de veu fantàstiques! el piano sona cristalí en les mans de la Sandra i sento l'emoció del públic darrera meu... Fields of gold inunda la sala d'una història d'amor fantàstica... després deixem a tothom al.lucinat amb la nostra versió particular de l'Im yours... mentre us dirigeixo em miro al Jaume i al Yerko, el guitarrista i el percussionista, s'ho estan passant d'allò més bé! i això es transmet! no us adoneu però poc a poc aneu deixant anar el cos i cada vegada us moveu amb més soltura... arribem al final de la nostra actuació, encara ens queda una cançó i jo ja no quebo en mi de la satisfacció. Estic tan segura que El cicle sens fi sonarà genial! i així és: comença el Yerko amb el djembé deixant a tothom bocabadat (i a mi la primera!) i vosaltres no em falleu, els "crits selvàtics" obren la peça amb seguretat i contundència i amb el ritme del piano i de la percussió la cançó acaba amb els "ingüiawes" més ben col.locats del món.

Després de l'experiència d'ahir només una paraula pot resumir el que sento: AGRAÏMENT.

Gràcies a tots, nois i noies, pel vespre d'ahir, per la vostra música, per la vostra entrega i la vostra energia. Gràcies, un cop més, per demostrar-me que confiar en vosaltres no és en va i recòrrer amb mi aquest camí tan especial en què sempre l'esforç i el treball tenen una gran recompensa. Vespres com els d'ahir són els que una directora de coral com jo no oblida mai. Gràcies per fer-me sentir la persona més afortunada del món per dirigir la millor coral del món!

Una abraçada enorme!

Olympia