dimecres, 3 de juny del 2009

Un concert rodó!


Dimarts 2 de juny... passades les 8 del vespre els nervis afloren rera les cortines del Centre Cultural. Tothom apunt? vaig preguntant a banda i banda de l'escenari. Tot apunt: el públic espera, els cantaires estan col.locats esperant la senyal, els presentadors agafen els micros i surten a donar la benvinguda a tothom.

Sortim a l'escenari amb un tema especial: "No dudaría" d'Antonio Flores. Hem preparat una escenografia especial per donar a la cançó tot el seu sentit més poderós. Volem que la música faci arribar el missatge a cada butaca de la sala. Jo que estic dirigint des de baix veig entrar convençuts i orgullosos els cantaires i tinc la certesa de que tot sortirà bé. L'energia que desprenen és fantàstica, la seguretat i la il.lusió a flor de pell... la música sona i fem la nostra "bombolla" particular, ens traslladem al nostre món de música, de màgia. A la tornada el públic ens acompanya amb les seves palmes... quin "feedback" d'energia tan tremenda! la cançó continua amb una brillantor encara més gran!... acabem de cantar i els aplaudiments sorollosos inunden la sala, però la música continua... es trenquen les paraules negatives, la ràbia, l'odi i la guerra... i s'alcen ben amunt, entre la lluentor dels focos l'amor, la sensibilitat, els somriures, la fe ... i jo m'emociono tant que si no fos perquè encara ens queden 4 cançons em posaria a plorar allà mateix! sou fantàstics nois!

Començar així de bé ens dona més força encara i Vois sur ton chemin sona amb una afinació i una impostació de veu fantàstiques! el piano sona cristalí en les mans de la Sandra i sento l'emoció del públic darrera meu... Fields of gold inunda la sala d'una història d'amor fantàstica... després deixem a tothom al.lucinat amb la nostra versió particular de l'Im yours... mentre us dirigeixo em miro al Jaume i al Yerko, el guitarrista i el percussionista, s'ho estan passant d'allò més bé! i això es transmet! no us adoneu però poc a poc aneu deixant anar el cos i cada vegada us moveu amb més soltura... arribem al final de la nostra actuació, encara ens queda una cançó i jo ja no quebo en mi de la satisfacció. Estic tan segura que El cicle sens fi sonarà genial! i així és: comença el Yerko amb el djembé deixant a tothom bocabadat (i a mi la primera!) i vosaltres no em falleu, els "crits selvàtics" obren la peça amb seguretat i contundència i amb el ritme del piano i de la percussió la cançó acaba amb els "ingüiawes" més ben col.locats del món.

Després de l'experiència d'ahir només una paraula pot resumir el que sento: AGRAÏMENT.

Gràcies a tots, nois i noies, pel vespre d'ahir, per la vostra música, per la vostra entrega i la vostra energia. Gràcies, un cop més, per demostrar-me que confiar en vosaltres no és en va i recòrrer amb mi aquest camí tan especial en què sempre l'esforç i el treball tenen una gran recompensa. Vespres com els d'ahir són els que una directora de coral com jo no oblida mai. Gràcies per fer-me sentir la persona més afortunada del món per dirigir la millor coral del món!

Una abraçada enorme!

Olympia

13 comentaris:

  1. La veritat es que he plorat..
    tenia molta emoció dintre meu, per que va ser el meu últim concert amb la coral durant el meu periode de temps a l'escola, últim any a l'escola acompanyat de molts moments amb la coral.. em sentia segura i amb ganes de fer que la gent del public es trobés molt agust i estigués satisfeta d'haver-hi anat..
    nose com aniran les coses l'any que bé, pero si per qualsevol cosa no pugués acompanyar-vos m'enduc un molt bó sabor de boca de veure el concert que vam fer ahir, em vaig sentir molt bé realment, com sempre hem demostrat el que sóm!
    -una abraçada.


    -Patry Nuñez!

    ResponElimina
  2. Va ser espectacular...Per mi, un dels concerts en que m'ho vaig passar millor dins la coral. Em sentia molt segura, cantàvem cançons que realment m'agradaven i les sentia, cadascuna amb un gran sentit darrere cada nota de música que calia transmetre i que n'estic segura que ho vam aconseguir; almenys, aquest és i ha estat sempre el meu objectiu cantant dins la coral, la meva coral...que malauradament, aquest crec que ha estat l'últim any, no dins l'escola, que va ser l'any passat, sinó com a VIP xD, però per una part m'ho miro positivament, ja que estic super contenta d'haver pogut gaudir d'un cinquè any dins la coral, de compartir molts més anys amb vosaltres, d'apendre moltes més cançons, de gaudir un any més de les nostres actuacions, de la il·lusió que cada un de nosaltres té i de la satisfacció que tenim al sortir d'un escenari al saber que ho hem donat tot al màxim i que hem aconseguit posar la pell de gallina al nostre públic.

    Una abraçada i un petonàs gegant a cadascú de vosaltres. Us vindré a veure sempre que pugui, això segur! :)

    Eva.

    ResponElimina
  3. Porto 5 anys cantant a la coral, 4 "legals" i un pertanyent a la "zona vip" i no m'en cansaria mai de posar el meu gra de sorra en un assaig, en una llar d'avis, al centre cultural, en un concurs... He passat meravellosos moments a l'escola el cim, i la majoria han estat gràcies a aquesta magnifica coral plena de gent que es fa estimar.

    Per mi la coral mai serà una activitat extraescolar com qualsevol altra, la valoro molt més.

    Gràcies Olympia, companys, per haver-me regalat tanta felicitat!

    Amb molt de carinyu,
    Mireia Delgado Fernández

    ResponElimina
  4. Olympia moltes gracies per tot el que has fet per nosaltres, el concert d'ahir va ser en el que millor m'ho vaig passar de tots els que he fet, simplement pel motiu de que en altres concerts de la coral al centre cultural cantavem poques cançons i no es podia demostrar tot el que fem els divendres quan nosaltres assajem, aquest es el meu ultim any a la coral pel que els de 4rt marxem i l'any que ve no hi podré assisitir pel fet que només tindré classe per la tarde, pero si per mi fós aniria sempre, de veritat gràcies per tot el que has fet per nosaltres, ja que aquesta coral no seria res sense tú, perquè tú ets la que confia amb nosaltres i que surt endavant amb la coral, ets tu qui ho fa possible i no ells, ets tú la que sap portar endevant la coral conjunt amb la sandra que divendres darrere divendres ve assajar amb nosaltres, tot això no seria possible sense vosaltres, de veritat Olympia moltes gràcies per tot.
    L'any que vé es trobara a faltar molt la coral, espero poder fer campana algun divendres per anar a la coral ;) jajaj




    Patricia Martínez

    ResponElimina
  5. Nena! Quina pasada de text! No tinc paraules per descriure tot el que has descrit tu.
    Se l'han llegit els meus pares i tot, de tant que m'ha agradat!
    Tu si que t'ho mereixes tot!
    I és que el fet de que ahir ho fèssim tant bé, va ser gràcies a l'esforç que tu dediques en nosaltres i aquest és el resultat que mereixia la teva excel·lent tasca com a mestra i com a persona, perquè un aspecte que hauríem de destacar de tu és que crec que no hi hauria cap directora que aconseguis que els seus cantaires cantesin amb tant de sentiment i sentint tant les cançons com tu ho fas amb nosaltres, perquè ets com el Pep Guardiola però en el camp de directors/es de coral!

    I que t'estimem un munt!
    I que encara que hi hagi moments en alguns assajos que ens volguis matar, de pesats que arribem a ser, pensa que al final val la pena suportar-nos, perquè sentim la música que tu ens ensenyes i ens la fas estimar.

    També m'agradaria agrair a tots els membres de coral per brodar l'actuació d'ahir, ja que per als alumnes de 4t, aquesta era la nostra última actuació com a alumnes oficials de l'escola i la veritat ens vau fer sentir de puta mare, i amb tant bon sabor de boca com diu la Patry que deixem aquesta escola més tristos del que ja estàvem i sense ganes de dir-vos adéu, perquè la veritat vosaltres també us mereixeu el món sencer!

    Anna Torres Colom :P

    ResponElimina
  6. Olympia, si tu ens dones les gràcies a nosaltres, nosaltres també te les donem a tu. La veritat és que és un dels concerts en que més he sentit la música. Quan ets dalt de l'escenari penses: ostres, ho faré bé? Els agradarà com sona? I si m'equivoco? I si desafino? Però un cop les cançons comencen a fluir pel seu propi peu, aquest pensaments i aquests sentiments negatius s'esvaeixen de cop.
    Aquest concert especialment, tenia una diferència en tots els altres concerts fets fins ara: el meu primer solo. Tenia moltíssimes ganes de que arribés aquest moment. Quan veia a alguna companya de la coral fer-ne un, em quedava amb uns ullets d'emoció i d'il·lusió... Pensava: espero que arribi aquell dia en que pugui ser jo la que empunyi un micròfon (un de veritat, no com els del sing star, tal i com els vaig comentar a les meves companyes abans de l'actuació) i pugui demostrar que jo també soc capaç de fer-ho. No se amb certesa si finalment vaig conseguir el meu objectiu personal, però pel que m'han dit persones secundàries tampoc va quedar tan malament! És més, vaig conseguir que els agradés i tot! jajaja!
    El fet de que confiesis en mi per a aquesta tasca tan important va significar moltissim. (Com ja saps, molta confiança en mi mateixa no és que en tingui, i sempre vec algun defecte en la meva interpretació, i això possiblement acaba essent l'origen dels nervis). Però si et soc sincera, una vegada començar a cantar el No Dudaria, vaig sentir-me segura de mi mateixa, no sé que em va passar, o... SÍ! Em vaig creure lo de la bombolleta! Anava pensant en tot el treball fet a casa, d'hores i hores ensajant el mateix tros (amb la meva mare pobreta, que es va fer un tip de cantar I'm yours, perquè jo pogués continuar amb la part del solo). Al final pensava: i jo ara pels nervis he de deixar que tot això s'esgarri?! Doncs no!!
    Tot ha valgut la pena. També tots aquests últims assaigs, que passavem tanta calor que quan s'acabavem semblavem tots pollastres rostits!

    Ens hauries de veura a la Irene i a mi ensajant cada una de les cançons que representem! Imagina l'escena: l'hora del pati, tothom està xarrant, estudiant per a un exàmen... i allà estem la Irene i jo, una contral i una soprano, disposades a deixar-nos la veu si cal per assegurar al 100% la melodia i la lletra de les cançons.
    Hi ha gent que es sorpren, d'altre que ens mira amb cara de: què fan aquestes?... Ens és completament igual.
    Ens agrada la música, ens agrada cantar. No tenim cap por de demostrar-ho a tota l'altre gent!
    Fins i tot entre classe i classe ens posem a assajar!

    T'agraeixo moltíssim que a segon ens segrestessis a dues o tres noies i a mi per animar-nos a formar part de la coral.
    Jo des de ben petita que volia formar-hi part, però per qüestió d'horaris em va ser totalment impossible.
    Vaig poder combinar-ho, i un cop passades les primeres setmanes de prova me'n vaig arrepentir mil i una vegades de no haver-ho fet abans!
    És una experiència única, que crec que tothom hauria de viure almenys una vegada a la seva vida.
    No es pot descriure en paraules, és impossible.

    Per exemple, qui m'havia d'haver dit a mi anys enrera que cantaria a la famosíssima Sagrada Famila!? O.. Qui m'hauria dit a mi que cantaria en una trobada de corals al Palau Sant Jordi!? Són experiències úniques, que segurament no es tornaran a repetir cap més vegada en les nostres vides, i que en el moment en que les vius s'han d'aprofitar al màxim.

    També s'ha de dir que la Coral és una eina molt útil per a fer noves amistats!
    Gent amb qui potser no m'havia parlat fins fa un any o dos, ara som quasi inseparables!
    És fantàstic!

    Gràcies per donar-nos tanta canya assaig rere assaig, perquè.. als adolescents ens costa molt fer les coses pel nostre propi peu, i necessitem algú que ens vagi a radera! jajaja!

    De veritat, moltíssimes gràcies per fer-nos viure aquest somni.
    Un petonàs enorme Olympia!



    Sara Gutiérrez Alcaraz

    ResponElimina
  7. Abans de començar, et voldria dir moltes gràcies Olympia . Ja que ets la persona que té més pressió i que a més a més et fem patir fins l'últim moment.Perquè ja ens coneixem, com més malament surt a l'assig més bé surt en el concert final!(jejeje..)
    Personalment m'ho vaig passar molt bé ,més que res, l'entrada espectacular i els elements escènics que et vas inventar va donar fruit a què comencessim tots amb bon peu. Per part del públic, no s'esperaven aquest començament i a més quant tu ens vas donar l'entrada i ens vas seguir donant el ritme amb tota aquella energia que tens sempre.
    Amb això el concert de les corals va començar de debò i va començar amb potència perquè el públic ens el vam fer nostre, gràcies a tu i els músics que tenim.Aquest concert per mi va ser curt , i també a mi s'em va fer curt de tant bé que m'ho vaig passar!.
    Un cop acabat el concert,els familiars que ens van venir a veure ens van comentar que la coral de secundària hauria de fer més repertori dins del centre cultural ,ja que és la coral del concert de fi de curs.D'una altre manera és l'esquelet d'aquest concert , sense ell no es podria fer aquest espectacle . Tot això ,si els altres elements d'aquest espectacle no canvien . Tot això què he dit no és mentida, encara que ho sento molt perquè sé que tothom ha fet un bon treball durant tot un curs i s'esforçat de valent , però això és així.

    Això ho hem aconseguit gràcies a la canya i il·lusió que i poses tu , perquè amb la teva empenta ens fas vibrar, sentir-nos bé i gaudir dels assaigs i sobretot d'aquests moments màgics que tenim davant d'un públic.
    Tenint una directora com tu , qui deixaria la coral? Ningú .
    Així que ,si no hi han entrebancs que ens pugui posar l'escola jo seguiré sempre . A mi em va semblar molt bé la teva idea de fer una coral de exalumnes i excantaires i seguint ensajant a l'escola , per exemple a les nits.
    Una cosa què m'agrada molt de tu és el següent: ens saps portar molt bé i a més a més saps triar cançons ràpides(rock,pop-rock,altres) per unes ocasions i també tries cançons lentes ( clàssiques,reggae ,altres).
    I si la directora sap fer això , la coral creix i és un pas molt important per a l'èxit del nostre objectiu.
    Una cosa que m'emociona molt , és que en aquesta coral no es fan tries de veu però a més les veus que hi han en aquesta coral tampoc són lletges. Amb això vull dir que en els concerts sabem cantar com si fossim un àngel , gràcies els teus consells que sempre ens dius que ens hem d'escoltar i cohesionar totes les veus mútuament per aconseguir anar a parar a un sol tub.

    Tu en els vip ens dius que moltes gràcies per haver vingut tot aquest any , però la veritat és que no costa res venir i gaudir de la música .El que costa més, és que una directora aconsegueixi que nosaltres vinguem a gaudir de la música gràcies a l'empenta que hi posa , les cançons que tria i la sensibilitat que hi posa , per tant , sóm els vip els que hem de donar les gràcies per tenir una directora tant maca. Això és més que una sort.



    Moltes gràcies i fins la festa d'acomiat dels de quart!.

    ResponElimina
  8. Realmente fue un concierto con mucha magia, y con un esfuerzo recompensado por su resultado. Y con un trabajo en equipo sólido.Todos estamos al servicio de esos niños y de la música. Yo que te puedo decir... que estoy felíz de trabajar cerca de personas como ustedes y aprendiendo mucho de todos. Te doy las gracias por la paciencia que tienes conmigo muchas veces y por el cariño que siempre me has brindado.

    Un beso del tamaño del universo.

    Sandra Fonte

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots, el meu primer any a coral, ha sigut inolvidable estar amb tots vosaltres, a cada assaig, concert, concurs.. Tot ha sigut màgic. Olympia moltes gràcies per tot, als assaigos en algun moment has estat una mica farta de nosaltres perquè no paràvem de parlar, en alguns moments t'hem fet posar nerviosa amb el tema lletres però al final tot ha estat un èxit. El concert va estar genial, la família, amics hem van dir: com arribeu a emocionar a les persones cantant. Això gràcies a tu per tot el que ens has ensenyat i tot el que has fet per nosaltres.



    La coral per mi significa molt, encara que només porti aquest any perquè he pogut fer noves amistats, he pogut gaudir de la música, gaudir en cada assaig.. Olympia moltissimes gràcies per aquest magnífics moments perquè son d'aquells que no s'obliden.


    Un petonàs a tots.



    Mireia Morata

    ResponElimina
  10. Porto desde 5è de primària en aquesta coral, i mai he pensat en anarme'n, per què la meva passió és cantar, i esque quan ho faig sento que m'allibero de totes les tensions, problemes, estrès... I no sé, quan sento que cantem junts i les nostres veus s'ajunten formant una sola, és magnific. I tots els moments que hem passat junts, en els cocerts donant tot l'ho millor de nosaltres, en les llars d'avis veient com emocionavem i els treiam un somriure a aquests avis... Tot això ens omple de satisfacció i sense una directora com tu, que ens fas tirar endavant, que quan veus que estem cansats per què ja és divendres tu fas tot l'ho possible transmitint-nos la teva energia.
    Amb tot això només volia dir que gràcies per tot lo que has fet.

    Petons :)




    Ariadna Marcús

    ResponElimina
  11. la veritat es que,tot i que aquell concert fos el comiat de quart, al acabar em va fer molta pena,perque per altre banda també era l'últim concert com a vip..pero apart d'aixó va ser un concert fantastic,vaig disfrutar moltissim fent algu que m'encanta.Gairabé tots els meus coneguts, van plorar i els que no,poc els hi va faltar, aixi que vam cumplir el nostre objectiu! bueno respecte a tu olympia, han sigut cinc añs exepsionals que no oblidaré mai,estic segura que la coral seguirá endevant molts anys més per el teu esforç i simplement per la manera en que ets.
    a tots i cadascún de vosaltres també us trobaré afaltar,i sempre que pugui us faré una visita.Gracies per compartir la musica amb mi,estar a la coral ha sigut una gran experiència.
    una abraçada i un petó molt fort. =)

    Cristina,Muñoz

    ResponElimina
  12. Aquest és el meu primer any a la coral, la veritat és que em vaig apuntar perquè m’agrada cantar, però com que no se’m dóna bé vaig pensar que allà ho podria fer sense que ningú m’escoltés i també per passar una bona estona, ja que les meves millors amigues anaven, i deien que era impressionant. Doncs bé, no vaig dubtar d’apuntar-me en el segon trimestre, i el primer dia, vaig sortir d’allà que encara no m’ho creia, i es que va ser cantar la primera cançó i se’m va posar la pell de gallina. Ja vegades que algunes sensacions no es poden descriure, és el que em passa a mi quan canto a la coral. Potser tinc una setmana una mica pobre, però els divendres per la tarda m’animo! I hi ha vegades que dius que pleguem abans, però per mi ja ens podríem passar tota la tarda!.
    El que em va passar també es que les primeres vegades que vaig anar ,em sentia una mica estranya, perquè ho fèieu tan bé que pensava que què hi feia jo allà, però poc a poc em vaig anar acostumant .

    I dir-te que sense tu la coral no és la mateixa, si tenim un dia dolent, si ens em barallat, si em sospès algun control, tu ho notes i sempre ens fas treure un somriure! I crec que no soc la única que em passa, crec que no et veiem com a una professora de coral, o com una simple mestre, et veiem com una amiga més, la qual ens fa riure i plorar d’alegria.

    Moltes gràcies Olympia! Espero que ens puguis fer coral aviat i presentar-nos la teva filla!


    Irene Antúnez Fernández

    ResponElimina
  13. Aquest és el meu primer any a l'Eso i per tant el meu primer any a la Coral. A mi al principi això de la Coral no m'agradava ja que em pensava que l'estil de les cançons serien com les de la Trobada de Corals de Catalunya...
    Quan vam fer les proves de veu i em vas dir: perquè no t'apuntes a la Coral? vaig dir: Oh no! Però tot i així ho vaig venir a provar. Em va agradar. Em va agradar per tot , per la gent , per les cançons , la teva forma de comportar-te amb nosaltres , l'espai... Vaig comentar a casa que m'agradaria apuntar'm-hi i ells em van dir que si.
    Vaig anar venint a cada assaig i vaig veure que en cada assaig m'ho passava molt bé.
    Ara que ja només ens queda la despedida, he de dir que m'ha encantat compartir els divendres a la tarda assejant i que l'any que ve m'hi vull tornar a apuntar.
    Una cosa la sé , Olympia , si haguéssis trobat a un substitut , segur que els assajos no serien el mateix!
    Amb tu hem rigut i hem plorat i jo ja no et veia com a una professora que venia cada divendres a fer cantar als seus alumnes , jo ja et veia com a una amiga més que venia amb ganes de fer-nos aprendre i riure.

    Espero que puguis gaudir de les vacances d'estiu i que aprofitis el temps amb la teva filla.

    T'esperarem tots fins que tornis!
    Un petó molt fort!

    Marina Escudé

    ResponElimina